Aquesta pandèmia ha estat molt dura per a tota la població, però el col·lectiu de gent gran n’ha viscut les conseqüències d’una manera molt intensa. No només pel mal que ha fet la malaltia en aquesta franja d’edat més vulnerable (que en les primers onades va ser devastadora), sinó també per les conseqüències psicoemocionals de l’aïllament prolongat per a les persones que viuen soles.
Haver de trencar llaços amb la família i amistats, no poder sortir al carrer durant setmanes, no poder participar en activitats socials i tallers comunitaris ha afectat a la salut emocional de moltes persones grans, aflorant emocions i sentiments com la tristesa, l’avorriment, la desesperança o l’enyorament. En alguns casos això ha comportat abandonament i deixadesa, pèrdua de les ganes de mantenir-se actiu i, fins i tot, símptomes depressius.
Per sort, no tothom ho ha viscut així, i hi ha hagut persones que a través de rutines, autodisciplina i amb l’ajuda de les noves tecnologies s’han mantingut actives física i mentalment. La tablet o el mòbil han estat un aliat molt important per a les persones grans soles, i han experimentat un aprenentatge exponencial del funcionament de videotrucades, xats i jocs virtuals i en línia. Persones que abans de la pandèmia no donaven importància a les noves tecnologies com a mitjà de comunicació, ara tenen el mòbil com a eina indispensable per desitjar-se bon dia i bona nit a família i amistats.
Des de l’Espai Activa’t hem potenciat aquestes eines a través de grups de whatsapp i amb trucades, on les persones grans de Roda han pogut comunicar-se amb companys i companyes de tallers de català o memòria. Tot i així, quan des del Procicat s’ha donat permís per reunir-se a l’aire lliure, de seguida hem buscat fórmules per poder-nos trobar en petits grupets i recomençar a cuidar-nos.
Gràcies a la col·laboració de la Junta del Casal de Can Planoles, a mig mes de febrer, hem pogut engegar fins a 3 grups de gimnàstica i estiraments, un grup de Taitxí i un de Biodansa, tots a l’aire lliure, en grupets de sis persones i amb totes les mesures de seguretat. Ens hem abrigat el que fes falta i, sense por del fred, ens hem anat trobant setmanalment. L’alegria del retrobament ha estat immensa, i des de llavors i fins a mig juliol, en un format o altre, no ens hem deixat de veure.
Aquests petits grups han permès cuidar el cos a través del moviment però també cuidar les relacions, cuidar les emocions i sentir-nos acompanyats en aquest moment tan complicat. I hem arribat tots i totes a la mateixa conclusió, tot i que hem descobert el potencial de les noves tecnologies, mai podran substituir l’alegria que suposa una trobada presencial.
De cara a octubre, tornarem a activar tallers i trobades. Podeu demanar informació de la programació prevista a l’oficina de Serveis Socials (Can Vinyets).